Nel añu 2011 tenemos más del 40% de la mocedá catalana al paru, trataos como escedentes, como desfechos, por un sistema incapaz d'utilizar toa esta fuercia productiva y creativa pol beneficiu común.
Col segundu trabayu d'EINA, "L'Estáu y la Revolución", inspiráu nel llibru de Lenin, falamos en primera persona de les esperiencies, sensaciones, emociones y pensamientos dun paráu nel trascursu d'un día cualquiera, presentando l'estáu como la ferramienta política que executa les ordenes del capitalismu, condenandonos con la so llei y la so represión, a la miseria y la desesperación. Un estáu qu'en manes de la Revolución, según l'analisis de Lenin, debería diseñase pa garantizar el respetu de la clase trabayadora y de les naciones, y pa reprimir la resistencia de los asesinos capitalistes. Esti nuevu estáu o comuna, una vez cumplidos los sos obxetivos, sería enviáu al muséu de les antigüedades, como les cadenes d los esclavos o l'hacha de piedra
Equí vos dexamos con una bona dosis de POLÍTICA Y ROCK! SUBI EL VOLUMEN Y ACTÚA EN CONSECUENCIA!
EINA
L'estáu y la revolución
A l’any 2011 tenim més del 40% del jovent català a l’atur, tractats com excedents, com deixalles, per un sistema incapaç d’utilitzar tota aquesta força productiva i creativa pel benefici comú.
Amb el segon treball d’EINA, L’Estat i la Revolució, inspirat en el llibre de Lenin, parlem en primera persona de les experiències, sensacions, emocions i pensaments d’un aturat en el transcurs d’un dia qualsevol, presentant l’Estat com l’eina política que executa les ordres del capitalisme, condemnant-nos amb la seva llei i la seva repressió, a la misèria i la desesperació. Un estat que en mans de la Revolució, segons l’anàlisi de Lenin, s’hauria de dissenyar per garantir el respecte de la classe treballadora i de les nacions, i per reprimir la resistència dels assassins capitalistes. Aquest nou estat o comuna, un cop complerts els seus objectius, seria enviat al museu de les antigalles, com les cadenes dels esclaus o la destral de pedra.
Aquí us deixem amb una bona dosi de POLÍTICA I ROCK! PUJA EL VOLUM I ACTUEU EN CONSEQÜÈNCIA!
EINA.
L'Estat i la Revolució
Traducciones al asturianu de les lletres del segundu album del grupu catalán Eina, "L'estat i la revolució"
POLÍTICA I ROCK
POLÍTICA Y ROCK
Y si te llevantes agobiáu porque nun alcuentres nengún curru
y les ayudes acabaronse tu busques ferramientes, actitú y fuercia!
Eina (ferramienta), política y rock!
Nun te comas más la tiesta, nun-y des más vueltes
namás has de mirar tou lo que te alrodia:
les guerres, el paru, racismu, les drogues...
Riqueces pa los ricos, pa los probes les sobres.
Quien arbitra el partíu, forrose vestíu con toga
y trabaya en Madrí cerca de La Moncloa.
Él vive bien lloñe de ti, tien grandes amigos en casa
y nun se preocupa de nada de lo que a ti te pasa.
Y si te llevantes agobiáu porque nun alcuentres nengún curru
y les ayudes acabaronse tu busques ferramientes, actitú y fuercia!
Eina (ferramienta), política y rock!
Nin rastru de xusticia cuando faen el repartu,
políticos corruptos faen lleis nel parlamentu.
Falamos de democracia, falamos pero baxín,
que les paredes escuchen y van decir que soi violentu.
Esta democracia güei ta podrida,
Tu elixes la buitre que los bolsos te vacía,
pero si nun los votes nun tienes representación,
quedes fuera de la llei y censurente la opinión.
Dirasme que toi flipando y que se me fue la "tapa",
que te toi inflando la tiesta, que te toi dando la "chapa".
Pero escúchame un momentu, yo falo de lo que a ti te pasa
de por qué nun tienes trabayu y nun puedes pagar una casa.
Controlente la vida, la coca tamién.
Robente'l trabayu que ellos nunca ficieron.
Ellos son unos parásitos que viven de ti;
si tu nun te defiendes tieneslo bien jodíu.
Y si te llevantes agobiáu porque nun alcuentres nengún curru
y les ayudes acabaronse tu busques ferramientes, actitú y fuercia!
Eina (ferramienta), política y rock!
("Yes, we can!") Podemos suañar despiertos, ("Yes, we can!") col cerebru prendíu.
("Yes, we can!") Podemos suañar despiertos si tenemos la maquinaría de la parte de nos!
POLÍTICA I ROCK
I si et lleves agobiat perquè no trobes cap curro
i els ajuts s’han acabat tu busques eines, actitud i força!
Eina, política i rock!
No et mengis més el cap, no li dones més voltes
només has de mirar tot el que t’envolta:
les guerres, l’atur, racisme, les drogues…
Riqueses per als rics, per als pobres les sobres.
Qui arbitra el partit, s’ha forrat vestit amb toga
i treballa a Madrid a prop de la Moncloa.
Ell viu molt lluny de tu, té grans amics a casa
i no es preocuparà de res del que a tu et passa.
I si et lleves agobiat perquè no trobes cap curro
i els ajuts s’han acabat tu busques eines, actitud i força!
Eina, política i rock!
Ni rastre de justÍcia quan fan el repartiment,
polítics corruptes fan lleis al parlament.
Parlem de democràcia, parlem però baixet,
que les parets escolten i diran que sóc violent.
Aquesta democràcia avui està podrida,
tu tries el voltor que les butxaques et buida,
però si no els votes no tens representació,
quedes fora de la llei i et censuren l’opinió.
Em diràs que estic flipant i que se m’ha anat la “flapa”,
que t’estic inflant el cap, que t’estic fotent la “xapa”.
Però escolta’m un momento, jo parlo del que a tu et passa
de per què no tens treball i no pots pagar una casa.
Et controlen la vida, la coca també.
Et roben la feina que ells mai no han fet.
Ells són uns paràsits que viuen de tu;
si tu no et defenses ho tens molt fotut.
I si et lleves agobiat perquè no trobes cap curro
i els ajuts s’han acabat tu busques eines, actitud i força!
Eina, política i rock!
(“Yes, we can!”) Podem somiar desperts, (“Yes, we can!”) amb el cervell encès.
(“Yes, we can!”) Podem somiar desperts si tenim la maquinària de part nostra!
Y si te llevantes agobiáu porque nun alcuentres nengún curru
y les ayudes acabaronse tu busques ferramientes, actitú y fuercia!
Eina (ferramienta), política y rock!
Nun te comas más la tiesta, nun-y des más vueltes
namás has de mirar tou lo que te alrodia:
les guerres, el paru, racismu, les drogues...
Riqueces pa los ricos, pa los probes les sobres.
Quien arbitra el partíu, forrose vestíu con toga
y trabaya en Madrí cerca de La Moncloa.
Él vive bien lloñe de ti, tien grandes amigos en casa
y nun se preocupa de nada de lo que a ti te pasa.
Y si te llevantes agobiáu porque nun alcuentres nengún curru
y les ayudes acabaronse tu busques ferramientes, actitú y fuercia!
Eina (ferramienta), política y rock!
Nin rastru de xusticia cuando faen el repartu,
políticos corruptos faen lleis nel parlamentu.
Falamos de democracia, falamos pero baxín,
que les paredes escuchen y van decir que soi violentu.
Esta democracia güei ta podrida,
Tu elixes la buitre que los bolsos te vacía,
pero si nun los votes nun tienes representación,
quedes fuera de la llei y censurente la opinión.
Dirasme que toi flipando y que se me fue la "tapa",
que te toi inflando la tiesta, que te toi dando la "chapa".
Pero escúchame un momentu, yo falo de lo que a ti te pasa
de por qué nun tienes trabayu y nun puedes pagar una casa.
Controlente la vida, la coca tamién.
Robente'l trabayu que ellos nunca ficieron.
Ellos son unos parásitos que viven de ti;
si tu nun te defiendes tieneslo bien jodíu.
Y si te llevantes agobiáu porque nun alcuentres nengún curru
y les ayudes acabaronse tu busques ferramientes, actitú y fuercia!
Eina (ferramienta), política y rock!
("Yes, we can!") Podemos suañar despiertos, ("Yes, we can!") col cerebru prendíu.
("Yes, we can!") Podemos suañar despiertos si tenemos la maquinaría de la parte de nos!
POLÍTICA I ROCK
I si et lleves agobiat perquè no trobes cap curro
i els ajuts s’han acabat tu busques eines, actitud i força!
Eina, política i rock!
No et mengis més el cap, no li dones més voltes
només has de mirar tot el que t’envolta:
les guerres, l’atur, racisme, les drogues…
Riqueses per als rics, per als pobres les sobres.
Qui arbitra el partit, s’ha forrat vestit amb toga
i treballa a Madrid a prop de la Moncloa.
Ell viu molt lluny de tu, té grans amics a casa
i no es preocuparà de res del que a tu et passa.
I si et lleves agobiat perquè no trobes cap curro
i els ajuts s’han acabat tu busques eines, actitud i força!
Eina, política i rock!
Ni rastre de justÍcia quan fan el repartiment,
polítics corruptes fan lleis al parlament.
Parlem de democràcia, parlem però baixet,
que les parets escolten i diran que sóc violent.
Aquesta democràcia avui està podrida,
tu tries el voltor que les butxaques et buida,
però si no els votes no tens representació,
quedes fora de la llei i et censuren l’opinió.
Em diràs que estic flipant i que se m’ha anat la “flapa”,
que t’estic inflant el cap, que t’estic fotent la “xapa”.
Però escolta’m un momento, jo parlo del que a tu et passa
de per què no tens treball i no pots pagar una casa.
Et controlen la vida, la coca també.
Et roben la feina que ells mai no han fet.
Ells són uns paràsits que viuen de tu;
si tu no et defenses ho tens molt fotut.
I si et lleves agobiat perquè no trobes cap curro
i els ajuts s’han acabat tu busques eines, actitud i força!
Eina, política i rock!
(“Yes, we can!”) Podem somiar desperts, (“Yes, we can!”) amb el cervell encès.
(“Yes, we can!”) Podem somiar desperts si tenim la maquinària de part nostra!
ESTAT DE XOC
ESTÁU DE CHOQUE
Miro el televisor entro n'estáu de choque.
Controlenmos, controlenmos...
Noticies que dan miéu, entro n'estáu de choque.
Mientenmos, mientenmos...
Paralizaseme'l cuerpu, entro n'estáu de choque.
Y nun pienses, y nun pienses...
Amenazaos de muerte, ntro n'estáu de choque.
Nun reacciones!
Repitiendo mil vegaes la falsedá, convierten la mentira en verdá.
Masticáu, l'audiencia siempre crez.
Ye más fácil decir lo que ye creible que lo que ye ciertu.
Desastres naturales, recursos agotaos.
Despotismu, terrorismu...
Pandemies de gripe A, la fam y los inmigrantes.
Alarmismu, terrorismu...
el miéu de los atentaos, el miéu que nos da l'Islam.
Nuevu racismu, terrorismu...
La crisis nos mercaos, el pánicu nos medios.
Terrorismu!
Repitiendo mil vegaes la falsedá, convierten la mentira en verdá.
Masticáu, l'audiencia siempre crez.
Ye más fácil decir lo que ye creible que lo que ye ciertu.
Los ricos tienen el poder, publicaron la opinión.
Dicen quien son los malos, publicaron la opinión.
Ellos dicten lo que tenemos que facer, publicaron la opinión.
Quieren que siempre vivamos, n'estáu de choque!
Repitiendo mil vegaes la falsedá, convierten la mentira en verdá.
Masticáu, l'audiencia siempre crez.
Ye más fácil decir lo que ye creible que lo que ye ciertu.
Maniobra de distracción, publicaron la opinión.
Dicen quien son los malos, publicaron la opinión.
Mientres nos roben el mundiu, publicaron la opinión
Quieren que siempre vivamos, n'estáu de choque!
Estáu de choque! Estáu de choque!
ESTAT DE XOC
Miro el televisor entro en estat de xoc.
Ens controlen, ens controlen…
Notícies que fan por, entro en estat de xoc.
Ens menteixen, ens menteixen…
Se’m paralitza el cos, entro en estat de xoc.
I no penses, i no penses…
Amenaçats de mort, entro en estat de xoc.
No reacciones!
Repetint mil cops la falsetat, converteixen la mentida en veritat.
Mastegat, l’audiència sempre creix.
És més fácil dir el que és creïble que el que és cert.
Desastres naturals, recursos esgotats.
Despotisme, terrorisme…
Pandèmies de grip A, la fam i els immigrants.
Alarmisme, terrorisme…
La por dels atemptats, la por que ens fa l’Islam.
Nou racisme, terrorisme…
La crisis als mercats, el pànic als mitjans.
Terrorisme!
Repetint mil cops la falsetat, converteixen la mentida en veritat.
Mastegat, l’audiència sempre creix.
És més fàcil dir el que és creïble que el que és cert.
Els rics tenen el poder, han publicat l’opinió.
Diuen qui són els dolents, han publicat l’opinió.
Ells dicten el que hem de fer, han publicat l’opinió.
Volen que sempre visquem, en estat de xoc!
Repetint mil cops la falsetat, converteixen la mentida en veritat.
Mastegat, l’audiència sempre creix.
És més fàcil dir el que és creïble que el que és cert.
Maniobra de distracció, han publicat l’opinió.
Diuen qui són els dolents, han publicat l’opinió.
Mentre que ens roben el món, han publicat l’opinió
Volen que sempre visquem, en estat de xoc!
Estat de xoc! Estat de xoc!
Miro el televisor entro n'estáu de choque.
Controlenmos, controlenmos...
Noticies que dan miéu, entro n'estáu de choque.
Mientenmos, mientenmos...
Paralizaseme'l cuerpu, entro n'estáu de choque.
Y nun pienses, y nun pienses...
Amenazaos de muerte, ntro n'estáu de choque.
Nun reacciones!
Repitiendo mil vegaes la falsedá, convierten la mentira en verdá.
Masticáu, l'audiencia siempre crez.
Ye más fácil decir lo que ye creible que lo que ye ciertu.
Desastres naturales, recursos agotaos.
Despotismu, terrorismu...
Pandemies de gripe A, la fam y los inmigrantes.
Alarmismu, terrorismu...
el miéu de los atentaos, el miéu que nos da l'Islam.
Nuevu racismu, terrorismu...
La crisis nos mercaos, el pánicu nos medios.
Terrorismu!
Repitiendo mil vegaes la falsedá, convierten la mentira en verdá.
Masticáu, l'audiencia siempre crez.
Ye más fácil decir lo que ye creible que lo que ye ciertu.
Los ricos tienen el poder, publicaron la opinión.
Dicen quien son los malos, publicaron la opinión.
Ellos dicten lo que tenemos que facer, publicaron la opinión.
Quieren que siempre vivamos, n'estáu de choque!
Repitiendo mil vegaes la falsedá, convierten la mentira en verdá.
Masticáu, l'audiencia siempre crez.
Ye más fácil decir lo que ye creible que lo que ye ciertu.
Maniobra de distracción, publicaron la opinión.
Dicen quien son los malos, publicaron la opinión.
Mientres nos roben el mundiu, publicaron la opinión
Quieren que siempre vivamos, n'estáu de choque!
Estáu de choque! Estáu de choque!
ESTAT DE XOC
Miro el televisor entro en estat de xoc.
Ens controlen, ens controlen…
Notícies que fan por, entro en estat de xoc.
Ens menteixen, ens menteixen…
Se’m paralitza el cos, entro en estat de xoc.
I no penses, i no penses…
Amenaçats de mort, entro en estat de xoc.
No reacciones!
Repetint mil cops la falsetat, converteixen la mentida en veritat.
Mastegat, l’audiència sempre creix.
És més fácil dir el que és creïble que el que és cert.
Desastres naturals, recursos esgotats.
Despotisme, terrorisme…
Pandèmies de grip A, la fam i els immigrants.
Alarmisme, terrorisme…
La por dels atemptats, la por que ens fa l’Islam.
Nou racisme, terrorisme…
La crisis als mercats, el pànic als mitjans.
Terrorisme!
Repetint mil cops la falsetat, converteixen la mentida en veritat.
Mastegat, l’audiència sempre creix.
És més fàcil dir el que és creïble que el que és cert.
Els rics tenen el poder, han publicat l’opinió.
Diuen qui són els dolents, han publicat l’opinió.
Ells dicten el que hem de fer, han publicat l’opinió.
Volen que sempre visquem, en estat de xoc!
Repetint mil cops la falsetat, converteixen la mentida en veritat.
Mastegat, l’audiència sempre creix.
És més fàcil dir el que és creïble que el que és cert.
Maniobra de distracció, han publicat l’opinió.
Diuen qui són els dolents, han publicat l’opinió.
Mentre que ens roben el món, han publicat l’opinió
Volen que sempre visquem, en estat de xoc!
Estat de xoc! Estat de xoc!
DEIXALLES
DESFECHOS
Ta tou llenu coses, sé que van caducar,
garro "algo" de fruta, equí va pudrir.
Tas faciendo de caxera, un tiempu que se te fae eternu,
y cobres una mierda tu que mueves tantu dineru.
Escurro los bolsos sólu atopo papeles.
El "segurata" me mira y yo salgo corriendo.
Echote una sonrisa en sin remordimientos,
yo sé que tou se tira, a mi ficieronmelo tamién.
Perdíu nuna plaza en sin nada meyor que facer.
Trancáu dentro casa caenseme les paredes.
Observo a los pensionistes matando el tiempu charrando,
cobrando una miseria por vieyos y enfermos.
Durmiendo los marxinaos nel suelu los caxeros,
con tantes cases vacíes y tantu trabayu por facer...
El frutu sal siempre de la tierra y lu venden siempre caru,
en cambiu quien lu trabaya puede morrer arruináu.
Y quieren faceme sentir como si fuera un fracasáu,
cargo al llombu tou el pesu que me pusieron.
Tenemos tecnoloxía pa poder vivir sobraos,
y veo como tou se tira caducáu nel mercáu.
Nun quiero vete más angustiada, somos dos pa poder plantar cara.
Nun quiero vete más angustiada, suañaremos despiertos repartiendo de nuevu les cartes.
Nun quiero vete más angustiada, somos dos pa poder plantar cara.
Día a día tenemos que tar al altor, y toi perdíu sin ti!
Nun quiero vete más angustiada, somos dos pa poder plantar cara.
Nun quiero vete más angustiada, suañaremos despiertos repartiendo de nuevu les cartes.
Nun quiero vete más angustiada, somos dos pa poder plantar cara.
Día a día tenemos que tar al altor, y toi perdíu sin ti!
Perdíos mirando esti paisaxe de cuchu, de basoria y de desfechos.
Espeyos que deformen la imaxe, coles d'escedentes pidiendo el reciclaxe.
Perdíos mirando esti paisaxe de cuchu, de basoria y de desfechos.
Xuegu suciu onde namás xueguen rates, suañaremos despiertos repartiendo de nuevu les cartes!
DEIXALLES
Està tot ple de coses, sé que caducaran,
agafo “algo” de fruita, aquí es podrirà.
Estàs fent de caixera, un temps que se’t fa etern,
i cobres una merda tu que mous tants diners.
M’escuro les butxaques tan sols trobo papers.
El “segurata” em mira i jo surto corrent.
Et faig el meu somriure sense remordiments,
jo sé que tot es llença, a mi m’ho han fet també.
Perdut en una plaça sense res millor a fer.
Tancat a dins de casa se’m cauen les parets.
Observo els pensionistes matant el temps xerrant,
cobrant una misèria per vells i per malalts.
Dormint els marginats al terra dels caixers,
amb tantes cases buides i tant treball per fer…
El fruit surt de la terra i el venen sempre car,
en canvi qui el treballa es pot morir arruïnat.
I volen fer sentir-me com si fos un fracassat,
carrego a les espatlles tot el pes que m’han posat.
Tenim tecnologia per poder viure sobrats,
i veig com tot es llença caducat al mercat.
No vull veure’t més angoixada, som dos per poder plantar cara.
No vull veure’t més angoixada, somiarem desperts repartint de nou les cartes.
No vull veure’t més angoixada, som dos per poder plantar cara.
Dia a dia haurem d’estar a l’alçada, i estic perdut sense tu!
No vull veure’t més angoixada, som dos per poder plantar cara.
No vull veure’t més angoixada, somiarem desperts repartint de nou les cartes.
No vull veure’t més angoixada, som dos per poder plantar cara
Dia a dia haurem d’estar a l’alçada, i estic perdut sense tu!
Perduts mirant aquest paisatge de fems, de brossa i de deixalles
Miralls que deformen l’imatge, cues d’excedents demanant el reciclatge
Perduts mirant aquest paissatge de fems, de brossa i de deixalles
Joc brut on només juguen rates, somiarem desperts repartint de nou les cartes!
Ta tou llenu coses, sé que van caducar,
garro "algo" de fruta, equí va pudrir.
Tas faciendo de caxera, un tiempu que se te fae eternu,
y cobres una mierda tu que mueves tantu dineru.
Escurro los bolsos sólu atopo papeles.
El "segurata" me mira y yo salgo corriendo.
Echote una sonrisa en sin remordimientos,
yo sé que tou se tira, a mi ficieronmelo tamién.
Perdíu nuna plaza en sin nada meyor que facer.
Trancáu dentro casa caenseme les paredes.
Observo a los pensionistes matando el tiempu charrando,
cobrando una miseria por vieyos y enfermos.
Durmiendo los marxinaos nel suelu los caxeros,
con tantes cases vacíes y tantu trabayu por facer...
El frutu sal siempre de la tierra y lu venden siempre caru,
en cambiu quien lu trabaya puede morrer arruináu.
Y quieren faceme sentir como si fuera un fracasáu,
cargo al llombu tou el pesu que me pusieron.
Tenemos tecnoloxía pa poder vivir sobraos,
y veo como tou se tira caducáu nel mercáu.
Nun quiero vete más angustiada, somos dos pa poder plantar cara.
Nun quiero vete más angustiada, suañaremos despiertos repartiendo de nuevu les cartes.
Nun quiero vete más angustiada, somos dos pa poder plantar cara.
Día a día tenemos que tar al altor, y toi perdíu sin ti!
Nun quiero vete más angustiada, somos dos pa poder plantar cara.
Nun quiero vete más angustiada, suañaremos despiertos repartiendo de nuevu les cartes.
Nun quiero vete más angustiada, somos dos pa poder plantar cara.
Día a día tenemos que tar al altor, y toi perdíu sin ti!
Perdíos mirando esti paisaxe de cuchu, de basoria y de desfechos.
Espeyos que deformen la imaxe, coles d'escedentes pidiendo el reciclaxe.
Perdíos mirando esti paisaxe de cuchu, de basoria y de desfechos.
Xuegu suciu onde namás xueguen rates, suañaremos despiertos repartiendo de nuevu les cartes!
DEIXALLES
Està tot ple de coses, sé que caducaran,
agafo “algo” de fruita, aquí es podrirà.
Estàs fent de caixera, un temps que se’t fa etern,
i cobres una merda tu que mous tants diners.
M’escuro les butxaques tan sols trobo papers.
El “segurata” em mira i jo surto corrent.
Et faig el meu somriure sense remordiments,
jo sé que tot es llença, a mi m’ho han fet també.
Perdut en una plaça sense res millor a fer.
Tancat a dins de casa se’m cauen les parets.
Observo els pensionistes matant el temps xerrant,
cobrant una misèria per vells i per malalts.
Dormint els marginats al terra dels caixers,
amb tantes cases buides i tant treball per fer…
El fruit surt de la terra i el venen sempre car,
en canvi qui el treballa es pot morir arruïnat.
I volen fer sentir-me com si fos un fracassat,
carrego a les espatlles tot el pes que m’han posat.
Tenim tecnologia per poder viure sobrats,
i veig com tot es llença caducat al mercat.
No vull veure’t més angoixada, som dos per poder plantar cara.
No vull veure’t més angoixada, somiarem desperts repartint de nou les cartes.
No vull veure’t més angoixada, som dos per poder plantar cara.
Dia a dia haurem d’estar a l’alçada, i estic perdut sense tu!
No vull veure’t més angoixada, som dos per poder plantar cara.
No vull veure’t més angoixada, somiarem desperts repartint de nou les cartes.
No vull veure’t més angoixada, som dos per poder plantar cara
Dia a dia haurem d’estar a l’alçada, i estic perdut sense tu!
Perduts mirant aquest paisatge de fems, de brossa i de deixalles
Miralls que deformen l’imatge, cues d’excedents demanant el reciclatge
Perduts mirant aquest paissatge de fems, de brossa i de deixalles
Joc brut on només juguen rates, somiarem desperts repartint de nou les cartes!
LABERINTS
LLABERINTOS
Dando tumbos faciendo círculos, buscando furacos per onde escapar,
perdíu, pido ayuda... piesllenme les puertes.
He de seguir aquel filu que fui dexando tres del mio pasu,
llevarame al orixe d'esta condena.
Llaberintos custodiaos por monstruos, fíos d'un toru que violó la madre.
Quiero esnalar, salir d'esti mitu, cerca del sol cremaron les ales de papel.
Sal lluz al fondu del pasillu, baxu una puerta,
el funcionariu ta dientro, trancáu, faciendo les sos cuentes.
Vien el minotauru corriendo contra mi,
y agora me alcuentro solu ante'l peligru.
Perdí el tiempu buscando la salida...
Llaberintos custodiaos por monstruos, fíos d'un toru que violó la madre.
Quiero esnalar, salir d'esti mitu, cerca del sol cremaron les ales de papel.
Estatutos! Estatutos!
Quiero ser como Prometéu, roba-yos el fuéu a los dioses.
Tocar de pies en suelu, da-y al pueblu lo que ye suyo.
Organizandonos llibremente, abriendo les puertes,
vamos compartir tou lo que fuimos deprendiendo.
Vamos simplificar les relaciones, a igual trabayu el mesmu sueldu.
Vamos tirar polo derechu, ya val de dar tumbos, dar tumbos, dar tumbos!
Condenáu, encadenáu a roques, l'águila comiome'l fégadu.
Sobreviví, torné a crecer pa sofrir
viendo como me come otru estáu.
Llaberintos custodiaos por monstruos, fíos d'un toru que violó la madre.
Quiero esnalar, salir d'esti mitu, cerca del sol cremaron les ales de papel.
Glayen les vigues de tantu pesu, agrietense y caen toes les paredes.
Salgo entre les ruines, veo la lluz. Miro al horizonte... puedo ver el futuru.
LABERINTS
Tombant perdut fent cercles, buscant forats per on escapar,
perdut, demano ajuda… em tanquen les portes.
He de seguir aquell fil que he anat deixant darrere el meu pas,
em portarà a l’origen d’aquesta condemna.
Laberints custodiats per monstres, fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite, a prop del sol s’han cremat les ales de paper.
Surt llum al fons del passadís, sota una porta,
el funcionari és a dins, tancat, fent els seus comptes.
Ve el minotaure corrent cap a mi,
i ara em trobo tot sol davant del perill.
He perdut el temps buscant la sortida…
Laberints custodiats per monstres, fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite, a prop del sol s’han cremat les ales de paper.
Estatuts! Estatuts!
Vull ser com Prometeu, pispar-li el foc al deus.
Tocar de peus a terra, donar-li al poble allò que és seu.
Organitzant-nos lliurement, obrint les portes,
compartirem tot allò que hem anat aprenent.
Simplificarem les relacions, a igual treball el mateix sou.
Tirarem pel dret, ja prou de fer tombs, fer tombs, fer tombs!
Condemnat, encadenat a roques, l’àliga m’ha menjat el fetge.
He sobreviscut, he tornat a créixer per patir
veient com se’m menja un altre estat.
Laberints custodiats per monstres, fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite, a prop del sol s’han cremat les ales de paper.
Grinyolen les vigues de tant pes, s’esquerden i cauen totes les parets.
Surto entre les runes, veig la llum. Miro a l’horitzó… puc veure el futur.
Dando tumbos faciendo círculos, buscando furacos per onde escapar,
perdíu, pido ayuda... piesllenme les puertes.
He de seguir aquel filu que fui dexando tres del mio pasu,
llevarame al orixe d'esta condena.
Llaberintos custodiaos por monstruos, fíos d'un toru que violó la madre.
Quiero esnalar, salir d'esti mitu, cerca del sol cremaron les ales de papel.
Sal lluz al fondu del pasillu, baxu una puerta,
el funcionariu ta dientro, trancáu, faciendo les sos cuentes.
Vien el minotauru corriendo contra mi,
y agora me alcuentro solu ante'l peligru.
Perdí el tiempu buscando la salida...
Llaberintos custodiaos por monstruos, fíos d'un toru que violó la madre.
Quiero esnalar, salir d'esti mitu, cerca del sol cremaron les ales de papel.
Estatutos! Estatutos!
Quiero ser como Prometéu, roba-yos el fuéu a los dioses.
Tocar de pies en suelu, da-y al pueblu lo que ye suyo.
Organizandonos llibremente, abriendo les puertes,
vamos compartir tou lo que fuimos deprendiendo.
Vamos simplificar les relaciones, a igual trabayu el mesmu sueldu.
Vamos tirar polo derechu, ya val de dar tumbos, dar tumbos, dar tumbos!
Condenáu, encadenáu a roques, l'águila comiome'l fégadu.
Sobreviví, torné a crecer pa sofrir
viendo como me come otru estáu.
Llaberintos custodiaos por monstruos, fíos d'un toru que violó la madre.
Quiero esnalar, salir d'esti mitu, cerca del sol cremaron les ales de papel.
Glayen les vigues de tantu pesu, agrietense y caen toes les paredes.
Salgo entre les ruines, veo la lluz. Miro al horizonte... puedo ver el futuru.
LABERINTS
Tombant perdut fent cercles, buscant forats per on escapar,
perdut, demano ajuda… em tanquen les portes.
He de seguir aquell fil que he anat deixant darrere el meu pas,
em portarà a l’origen d’aquesta condemna.
Laberints custodiats per monstres, fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite, a prop del sol s’han cremat les ales de paper.
Surt llum al fons del passadís, sota una porta,
el funcionari és a dins, tancat, fent els seus comptes.
Ve el minotaure corrent cap a mi,
i ara em trobo tot sol davant del perill.
He perdut el temps buscant la sortida…
Laberints custodiats per monstres, fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite, a prop del sol s’han cremat les ales de paper.
Estatuts! Estatuts!
Vull ser com Prometeu, pispar-li el foc al deus.
Tocar de peus a terra, donar-li al poble allò que és seu.
Organitzant-nos lliurement, obrint les portes,
compartirem tot allò que hem anat aprenent.
Simplificarem les relacions, a igual treball el mateix sou.
Tirarem pel dret, ja prou de fer tombs, fer tombs, fer tombs!
Condemnat, encadenat a roques, l’àliga m’ha menjat el fetge.
He sobreviscut, he tornat a créixer per patir
veient com se’m menja un altre estat.
Laberints custodiats per monstres, fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite, a prop del sol s’han cremat les ales de paper.
Grinyolen les vigues de tant pes, s’esquerden i cauen totes les parets.
Surto entre les runes, veig la llum. Miro a l’horitzó… puc veure el futur.
OCASIÓ
OCASIÓN
Nuna plaza perdiendo'l tiempu fumando, nun pasa nada, otra vez sin trabayu.
Nun nos dan nenguna ayuda, les ayudes van pa los bancos,
y yo nun tengo bastantes estudios, nun toi bastante formáu.
Cuando el suicidiu me ronda la cabeza, busco fuercies pa poder aguantar.
Munchu antes de rendime, digote que lo tengo bien claru.
Yo pienso llevar unos cuantos por delantre.
Si doi el pasu, nengún va poder parame.
Si doi el pasu, nengún me va poder parar.
Toi perdiendo el tiempu, toi perdiendo el tiempu!
Hai munches formes de poder matate,
si te apuñalen, o si te dexen sin comer,
si caes enfermu y nun hai un hospital cerca,
o duermes entre cartones sin nengún serviciu social,
n'accidente en precariedá llaboral,
o afogáu cruzando la mar como illegal,
o nunca guerra como dañu collateral,
pero namás unes cuantes son delitu pal estáu.
Delantre'l caxeru aparcó un furgón blindáu, d'él baxaron dos guardies xuraos,
descargando el dineru con sacos, del cinturón l'arma colgando,
Delantre mía una oportunidá, delantre mía... BANG, BANG, BANG!
Si doi el pasu, nengún va poder parame.
Si doi el pasu, nengún me va poder parar.
Toi perdiendo el tiempu, toi perdiendo el tiempu!
Si doi el pasu, nengún va poder parame.
Si doi el pasu, nengún me va poder parar.
Toi perdiendo el tiempu, toi perdiendo el tiempu!
Con res que perder yo me arriesgué, faigo lo qu'ellos m'enseñaron.
Con res que perder arriesgueme, faigo lo qu'ellos m'enseñaron.
Y veo el robu de los bancos, tan faciendolo delantre mía.
Naiede se sorprende pola acción.
Si nos roben arruinandonos, tendremos que rebelanos,
vamos facer de los nuesos derechos los de toos!
Si doi el pasu, nengún va poder parame.
Si doi el pasu, nengún me va poder parar.
Toi perdiendo el tiempu, toi perdiendo el tiempu!
Si doi el pasu, nengún va poder parame.
Si doi el pasu, nengún me va poder parar.
Toi perdiendo el tiempu, toi perdiendo el tiempu!
Si nun te dan, garra!
OCASIÓ
En una plaça perdent el temps fumant, no passa res, de nou sense treball.
No ens donen cap ajut, els ajuts van cap als bancs,
i jo no tinc prou estudis, no estic prou format.
Quan el suïcidi em volta pel cap, busco les forces per poder aguantar.
Molt abans de rendir-me, et dic que ho tinc ben clar.
Jo penso emportar-me uns quants per davant.
Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!
Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!
Hi ha moltes formes de poder-te matar,
si t’apunyalen, o si et neguen el menjar,
si caus malalt i no hi ha cap hospital a prop,
o dorms entre cartrons sense cap servei social,
en accident en precari laboral,
o ofegat creuant el mar com a il·legal,
o en una guerra com a dany col·lateral,
però només unes quantes són delicte per l’estat.
Davant el caixer ha aparcat un furgó blindat, d’ell han baixat dos guàrdies jurats,
descarregant els diners amb sacs, del cinturó l’arma penjant,
Al meu davant una oportunitat, al meu davant...BANG, BANG, BANG!
Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!
Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!
Amb res a perdre jo m’he arriscat, faig el que ells m’han ensenyat.
Amb res a perdre m’he arriscat, faig el que ells m’han ensenyat.
I veig el robatori dels bancs, ho estan fent al meu davant.
Ningú es sorprèn per l’acció.
Si ens roben arruïnant-nos, haurem de rebel·lar-nos,
farem dels nostres drets els de tots!
Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!
Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!
Si no et donen, pren!
Nuna plaza perdiendo'l tiempu fumando, nun pasa nada, otra vez sin trabayu.
Nun nos dan nenguna ayuda, les ayudes van pa los bancos,
y yo nun tengo bastantes estudios, nun toi bastante formáu.
Cuando el suicidiu me ronda la cabeza, busco fuercies pa poder aguantar.
Munchu antes de rendime, digote que lo tengo bien claru.
Yo pienso llevar unos cuantos por delantre.
Si doi el pasu, nengún va poder parame.
Si doi el pasu, nengún me va poder parar.
Toi perdiendo el tiempu, toi perdiendo el tiempu!
Hai munches formes de poder matate,
si te apuñalen, o si te dexen sin comer,
si caes enfermu y nun hai un hospital cerca,
o duermes entre cartones sin nengún serviciu social,
n'accidente en precariedá llaboral,
o afogáu cruzando la mar como illegal,
o nunca guerra como dañu collateral,
pero namás unes cuantes son delitu pal estáu.
Delantre'l caxeru aparcó un furgón blindáu, d'él baxaron dos guardies xuraos,
descargando el dineru con sacos, del cinturón l'arma colgando,
Delantre mía una oportunidá, delantre mía... BANG, BANG, BANG!
Si doi el pasu, nengún va poder parame.
Si doi el pasu, nengún me va poder parar.
Toi perdiendo el tiempu, toi perdiendo el tiempu!
Si doi el pasu, nengún va poder parame.
Si doi el pasu, nengún me va poder parar.
Toi perdiendo el tiempu, toi perdiendo el tiempu!
Con res que perder yo me arriesgué, faigo lo qu'ellos m'enseñaron.
Con res que perder arriesgueme, faigo lo qu'ellos m'enseñaron.
Y veo el robu de los bancos, tan faciendolo delantre mía.
Naiede se sorprende pola acción.
Si nos roben arruinandonos, tendremos que rebelanos,
vamos facer de los nuesos derechos los de toos!
Si doi el pasu, nengún va poder parame.
Si doi el pasu, nengún me va poder parar.
Toi perdiendo el tiempu, toi perdiendo el tiempu!
Si doi el pasu, nengún va poder parame.
Si doi el pasu, nengún me va poder parar.
Toi perdiendo el tiempu, toi perdiendo el tiempu!
Si nun te dan, garra!
OCASIÓ
En una plaça perdent el temps fumant, no passa res, de nou sense treball.
No ens donen cap ajut, els ajuts van cap als bancs,
i jo no tinc prou estudis, no estic prou format.
Quan el suïcidi em volta pel cap, busco les forces per poder aguantar.
Molt abans de rendir-me, et dic que ho tinc ben clar.
Jo penso emportar-me uns quants per davant.
Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!
Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!
Hi ha moltes formes de poder-te matar,
si t’apunyalen, o si et neguen el menjar,
si caus malalt i no hi ha cap hospital a prop,
o dorms entre cartrons sense cap servei social,
en accident en precari laboral,
o ofegat creuant el mar com a il·legal,
o en una guerra com a dany col·lateral,
però només unes quantes són delicte per l’estat.
Davant el caixer ha aparcat un furgó blindat, d’ell han baixat dos guàrdies jurats,
descarregant els diners amb sacs, del cinturó l’arma penjant,
Al meu davant una oportunitat, al meu davant...BANG, BANG, BANG!
Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!
Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!
Amb res a perdre jo m’he arriscat, faig el que ells m’han ensenyat.
Amb res a perdre m’he arriscat, faig el que ells m’han ensenyat.
I veig el robatori dels bancs, ho estan fent al meu davant.
Ningú es sorprèn per l’acció.
Si ens roben arruïnant-nos, haurem de rebel·lar-nos,
farem dels nostres drets els de tots!
Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!
Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!
Si no et donen, pren!
PERSECUCIÓ
PERSECUCIÓN
Caeme enrriba el pesu de la llei, siemrpe castigando, nunca dando remediu!
Caeme enrriba el pesu de la llei, siemrpe castigando, nunca dando remediu!
Voi conduciendo, tengo que salir d'equí, nun me queda tiemou.
Coche prestáu, pero el dueñu nun sabe que me lu dexó...
Pensé en mi, porque tenía que salir fuxendo.
Nun foi nada fácil, ya tengo el mio botín...fícime col arma!
Y el guardia xuráu del bancu que cae feríu. Persiguenme!
Sería feliz si vienes conmigo... Persiguenme!
Facer como Bonnie & Clyde o Thelma & Luise.
Si tu me siguieras, desafiaríamos xuentos esti destín.
Si tu me siguieras, igual nun tendríemos que seguir fuxendo.
Persecución! La poli va detrás mía!
Persecución! Y yo nun me voi dexar pescar!
Persecución! La poli va detrás mía!
Persecución! Y yo nun me voi dexar pescar!
Topo un control, pesllaronme'l pasu, coches xruzaos, polis armaos,
torno pel desvíu de la comarcal. Gas a fondu, golor a quemáu.
Falen de mi los de la radio y pusieron-y preciu a la mio cabeza.
Salten toes les alarmes cuando el lladrón foi robáu. Persiguenme!
Paez que olvidaron que yo tamién vivo equí. Persiguenme!
Onde se supon que toos somos ricos.
En dirección onde la fama me precede, sé que m'esperen los vecinos nes cais.
Agora nun toi sólu, somos munchos más viviendo como yo.
Miro detrás mía, la poli que me pisa los talones.
Abro la ventana y suelto el dineru pa toos!
Persecución! La poli va detrás mía!
Persecución! Y yo nun me voi dexar pescar!
Persecución! La poli va detrás mía!
Persecución! Y yo nun me voi dexar pescar!
Sin el botín paro el coche, baxo les manes del volante,
busco nerviosu la pistola. La poli me rodeó...
Salen vecinos de les cases glayando: "Marchái!"
Persecución! Vamos toos tres d'ellos,
Persecución! Que nun puedan escapar!
Persecución! Vamos toos tres d'ellos,
Persecución! Que nun puedan escapar!
Caeme enrriba el pesu de la llei, siemrpe castigando, nunca dando remediu!
Organización, derechos de igualdá, nun necesitamos policía si el pueblu ta armáu!!
PERSECUCIÓ
Cau al meu damunt el pes de la llei, sempre castigant, mai donant remei!
Cau al meu damunt el pes de la llei, sempre castigant, mai donant remei!
Vaig conduint, he de sortir d'aquí, no em queda temps.
Cotxe prestat, però l'amo no sap que me l'ha deixat...
He pensat en mi, perquè jo havia de sortir fugint.
No ha estat gens fàcil, jo ja tinc el meu botí… m'he fet amb l'arma!
I el guàrdia jurat del banc que cau ferit. Em persegueixen!
Seria feliç si tu véns amb mi... Em persegueixen!
Fem com Bonnie & Clyde o Thelma & Louise.
Si tu em segueixes, desafiarem junts aquest destí.
Si tu em segueixes, potser no ens caldrà seguir fugint.
Persecució! La poli va darrere meu!
Persecució! I jo no em deixaré agafar!
Percecució! La poli va darrere meu!
Persecució! I jo no em deixaré agafar!
Trobo un control, m'han tallat el pas, cotxes creuats, polis armats,
giro pel trencall de la comarcal. Gas a fons, pudor a cremat.
Parlen de mi els de la ràdio i han posat preu al meu cap.
Salten totes les alarmes quan el lladre ha estat robat. Em persegueixen!
Sembla que s'han oblidat que jo també visc aquí. Em persegueixen!
On se suposa que tothom som rics.
En direcció on la fama em precedeix, sé que m'esperen els veïns en els carrers.
Ara no estic sol, som molts més vivint com jo.
Miro al meu darrere, la poli que trepitja els meus talons.
Obro la finestra i deixo anar els diners per a tots!
Persecució! La poli va darrere meu!
Persecució! I jo no em deixaré agafar!
Percecució! La poli va darrere meu!
Persecució! I jo no em deixaré agafar!
Sense el botí paro el cotxe, baixo les mans del volant,
busco nerviós la pistola. La poli m'ha rodejat...
Surten veïns de les cases cridant: “Marxeu!”
Persecució! Anem tots darrere seu,
Persecució! Que no es puguin escapar!
Persecució! Anem tots darrere seu,
Persecució! Que no es puguin escapar!
Cau al meu damunt el pes de la llei, sempre castigant, mai donant remei!
Organització, drets en igualtat, no ens cal policia si el poble està armat!!
Caeme enrriba el pesu de la llei, siemrpe castigando, nunca dando remediu!
Caeme enrriba el pesu de la llei, siemrpe castigando, nunca dando remediu!
Voi conduciendo, tengo que salir d'equí, nun me queda tiemou.
Coche prestáu, pero el dueñu nun sabe que me lu dexó...
Pensé en mi, porque tenía que salir fuxendo.
Nun foi nada fácil, ya tengo el mio botín...fícime col arma!
Y el guardia xuráu del bancu que cae feríu. Persiguenme!
Sería feliz si vienes conmigo... Persiguenme!
Facer como Bonnie & Clyde o Thelma & Luise.
Si tu me siguieras, desafiaríamos xuentos esti destín.
Si tu me siguieras, igual nun tendríemos que seguir fuxendo.
Persecución! La poli va detrás mía!
Persecución! Y yo nun me voi dexar pescar!
Persecución! La poli va detrás mía!
Persecución! Y yo nun me voi dexar pescar!
Topo un control, pesllaronme'l pasu, coches xruzaos, polis armaos,
torno pel desvíu de la comarcal. Gas a fondu, golor a quemáu.
Falen de mi los de la radio y pusieron-y preciu a la mio cabeza.
Salten toes les alarmes cuando el lladrón foi robáu. Persiguenme!
Paez que olvidaron que yo tamién vivo equí. Persiguenme!
Onde se supon que toos somos ricos.
En dirección onde la fama me precede, sé que m'esperen los vecinos nes cais.
Agora nun toi sólu, somos munchos más viviendo como yo.
Miro detrás mía, la poli que me pisa los talones.
Abro la ventana y suelto el dineru pa toos!
Persecución! La poli va detrás mía!
Persecución! Y yo nun me voi dexar pescar!
Persecución! La poli va detrás mía!
Persecución! Y yo nun me voi dexar pescar!
Sin el botín paro el coche, baxo les manes del volante,
busco nerviosu la pistola. La poli me rodeó...
Salen vecinos de les cases glayando: "Marchái!"
Persecución! Vamos toos tres d'ellos,
Persecución! Que nun puedan escapar!
Persecución! Vamos toos tres d'ellos,
Persecución! Que nun puedan escapar!
Caeme enrriba el pesu de la llei, siemrpe castigando, nunca dando remediu!
Organización, derechos de igualdá, nun necesitamos policía si el pueblu ta armáu!!
PERSECUCIÓ
Cau al meu damunt el pes de la llei, sempre castigant, mai donant remei!
Cau al meu damunt el pes de la llei, sempre castigant, mai donant remei!
Vaig conduint, he de sortir d'aquí, no em queda temps.
Cotxe prestat, però l'amo no sap que me l'ha deixat...
He pensat en mi, perquè jo havia de sortir fugint.
No ha estat gens fàcil, jo ja tinc el meu botí… m'he fet amb l'arma!
I el guàrdia jurat del banc que cau ferit. Em persegueixen!
Seria feliç si tu véns amb mi... Em persegueixen!
Fem com Bonnie & Clyde o Thelma & Louise.
Si tu em segueixes, desafiarem junts aquest destí.
Si tu em segueixes, potser no ens caldrà seguir fugint.
Persecució! La poli va darrere meu!
Persecució! I jo no em deixaré agafar!
Percecució! La poli va darrere meu!
Persecució! I jo no em deixaré agafar!
Trobo un control, m'han tallat el pas, cotxes creuats, polis armats,
giro pel trencall de la comarcal. Gas a fons, pudor a cremat.
Parlen de mi els de la ràdio i han posat preu al meu cap.
Salten totes les alarmes quan el lladre ha estat robat. Em persegueixen!
Sembla que s'han oblidat que jo també visc aquí. Em persegueixen!
On se suposa que tothom som rics.
En direcció on la fama em precedeix, sé que m'esperen els veïns en els carrers.
Ara no estic sol, som molts més vivint com jo.
Miro al meu darrere, la poli que trepitja els meus talons.
Obro la finestra i deixo anar els diners per a tots!
Persecució! La poli va darrere meu!
Persecució! I jo no em deixaré agafar!
Percecució! La poli va darrere meu!
Persecució! I jo no em deixaré agafar!
Sense el botí paro el cotxe, baixo les mans del volant,
busco nerviós la pistola. La poli m'ha rodejat...
Surten veïns de les cases cridant: “Marxeu!”
Persecució! Anem tots darrere seu,
Persecució! Que no es puguin escapar!
Persecució! Anem tots darrere seu,
Persecució! Que no es puguin escapar!
Cau al meu damunt el pes de la llei, sempre castigant, mai donant remei!
Organització, drets en igualtat, no ens cal policia si el poble està armat!!
L'ESPERIT DE “LA COMMUNE”
L'ESPÍRITU DE "LA COMMUNE"
Inadaptaos...dende'l nacimientu,
revolución...acción nos cimientos,
mientres Francia llucha nel andén,
los españolinos ven a Belén.
Así, aja, que bien...
trasllada la guerra a la cai... ¡fai que se enteren!
Fuéu, piedres, barricada,
la "Kale-Borroka" tornó por mediu de la pallabra.
Sin perder el Norte,
la fuercia de les llárimes,
falsos y perros
palos...ye lo que necesiten!
Llegó la guerra en sin fronteres!
Viva el corazón valiente que nun duda.
Apura un suspiru, depura una pasión,
¡Camarada! Nun cambio el códigu de la mio canción.
Acción, presión, reacción.
¿Forma d'espresión? ¿Opresión? ¡Revolución!
Nun voi aceptar la esplotación
de la propiedá estatal.
humillacion con impunidá,
conexión paramilitar.
Revolución pa derrocar al capital.
Somos la guerrila de la villa que agora pilla les armes,
que nun van aguantar más amenaces de la intelixencia,
humillación, esplotación, nin propiedá.
¡Revolución! Iraultza! (Revolución)
Popular, cultural...
Pon corazón, / vete de frente.
Pasa a la acción, / Pasa a la acción.
Difundi l'acción / fai difusión.
Concentración / dominación.
¡Revolución!
Consecuente, disidente, pertinente.
Revolución!
Contundencia, esperiencia, intelixencia.
Sé consecuente colo que sientes,
Indarrap aprieta los dientes.
Eina, revoluciona consciente
de lo que siente la xente.
Revolución!
Contundencia, esperiencia, intelixencia.
¡Revolución!
Consecuente, disidente, pertinente.
Cuando la evidencia nun tien paciencia
Indarrap depura la ciencia
Eina proponiendo referencies
cuando la comuna ye la esencia.
Revolucion!
Iraultza!
Revolución!
Popular, cultural...
Nes aules, / onde nacen les idees
nos campos, / onde crez la fuercia.
Nes fabriques, / onde crez la unión
De lo que siente la xente.
L'ESPERIT DE “LA COMMUNE”
Inadaptados... desde el nacimiento,
revolución...acción en los cimientos,
mientras Fráncia lucha en el andén,
los españolitos ven a Belén.
Así, aja, que bien...
Traslada la guerra a la calle... ¡haz que se enteren!
Fuego, piedras, barricada,
la “Kale-Borroka” ha vuelto por medio de la palabra.
Iparra galdu gabe,
negarraren indarra,
gezurra ta txakurrari
egurra...beharra!
Mugarik gabeko guda heldu da!
Viva el corazón valiente que no duda.
Apura un suspiro, depura una pasión,
¡ Camarada! No cambio el código de mi canción.
Acción, presión, reacción.
¿Forma de expresión? ¿Opresión? ¡Revolución!
No voy a aceptar la explotación
de la propiedad estatal.
Humillación con impunidad,
conexión para-militar.
Revolución para derrocar al capital.
Somos la guerrilla de la villa que ahora pilla las armas,
que no van a aguantar más amenazas de la inteligencia,
humillación, explotación, ni propiedad.
¡REVOLUCIÓN! IRAULTZA!
POPULAR, CULTURAL...
Pon corazón, / ves cap al front.
Pasa a la acción, / passa a l'acció.
Difunde la acción / fes difusió.
Concentración / dominació.
¡Revolución!
Consecuente, disidente, pertinente.
Revolució!
Contundència, experiència, intel·ligència.
Se consecuente con lo que sientes,
Indarrap aprieta los dientes.
Eina, revoluciona consciente
de lo que siente la gente
Revolució!
Contundència, experiència, intel·ligència
¡Revolución!
Referente, desobediente, pertinente
Quan l'evidència no té paciència
INDARRAP depura la ciència
EINA proposant referències
quan la comuna és l'essència
!REVOLUCIÓN!
IRAULTZA!
!REVOLUCIÓN!
POPULAR, CULTURAL...
En las aulas, /on neixen idees
.
En los campos, /on creix la força.
En las fábricas, /on creix la unió
.
De lo que siente la gente.
Inadaptaos...dende'l nacimientu,
revolución...acción nos cimientos,
mientres Francia llucha nel andén,
los españolinos ven a Belén.
Así, aja, que bien...
trasllada la guerra a la cai... ¡fai que se enteren!
Fuéu, piedres, barricada,
la "Kale-Borroka" tornó por mediu de la pallabra.
Sin perder el Norte,
la fuercia de les llárimes,
falsos y perros
palos...ye lo que necesiten!
Llegó la guerra en sin fronteres!
Viva el corazón valiente que nun duda.
Apura un suspiru, depura una pasión,
¡Camarada! Nun cambio el códigu de la mio canción.
Acción, presión, reacción.
¿Forma d'espresión? ¿Opresión? ¡Revolución!
Nun voi aceptar la esplotación
de la propiedá estatal.
humillacion con impunidá,
conexión paramilitar.
Revolución pa derrocar al capital.
Somos la guerrila de la villa que agora pilla les armes,
que nun van aguantar más amenaces de la intelixencia,
humillación, esplotación, nin propiedá.
¡Revolución! Iraultza! (Revolución)
Popular, cultural...
Pon corazón, / vete de frente.
Pasa a la acción, / Pasa a la acción.
Difundi l'acción / fai difusión.
Concentración / dominación.
¡Revolución!
Consecuente, disidente, pertinente.
Revolución!
Contundencia, esperiencia, intelixencia.
Sé consecuente colo que sientes,
Indarrap aprieta los dientes.
Eina, revoluciona consciente
de lo que siente la xente.
Revolución!
Contundencia, esperiencia, intelixencia.
¡Revolución!
Consecuente, disidente, pertinente.
Cuando la evidencia nun tien paciencia
Indarrap depura la ciencia
Eina proponiendo referencies
cuando la comuna ye la esencia.
Revolucion!
Iraultza!
Revolución!
Popular, cultural...
Nes aules, / onde nacen les idees
nos campos, / onde crez la fuercia.
Nes fabriques, / onde crez la unión
De lo que siente la xente.
L'ESPERIT DE “LA COMMUNE”
Inadaptados... desde el nacimiento,
revolución...acción en los cimientos,
mientras Fráncia lucha en el andén,
los españolitos ven a Belén.
Así, aja, que bien...
Traslada la guerra a la calle... ¡haz que se enteren!
Fuego, piedras, barricada,
la “Kale-Borroka” ha vuelto por medio de la palabra.
Iparra galdu gabe,
negarraren indarra,
gezurra ta txakurrari
egurra...beharra!
Mugarik gabeko guda heldu da!
Viva el corazón valiente que no duda.
Apura un suspiro, depura una pasión,
¡ Camarada! No cambio el código de mi canción.
Acción, presión, reacción.
¿Forma de expresión? ¿Opresión? ¡Revolución!
No voy a aceptar la explotación
de la propiedad estatal.
Humillación con impunidad,
conexión para-militar.
Revolución para derrocar al capital.
Somos la guerrilla de la villa que ahora pilla las armas,
que no van a aguantar más amenazas de la inteligencia,
humillación, explotación, ni propiedad.
¡REVOLUCIÓN! IRAULTZA!
POPULAR, CULTURAL...
Pon corazón, / ves cap al front.
Pasa a la acción, / passa a l'acció.
Difunde la acción / fes difusió.
Concentración / dominació.
¡Revolución!
Consecuente, disidente, pertinente.
Revolució!
Contundència, experiència, intel·ligència.
Se consecuente con lo que sientes,
Indarrap aprieta los dientes.
Eina, revoluciona consciente
de lo que siente la gente
Revolució!
Contundència, experiència, intel·ligència
¡Revolución!
Referente, desobediente, pertinente
Quan l'evidència no té paciència
INDARRAP depura la ciència
EINA proposant referències
quan la comuna és l'essència
!REVOLUCIÓN!
IRAULTZA!
!REVOLUCIÓN!
POPULAR, CULTURAL...
En las aulas, /on neixen idees
.
En los campos, /on creix la força.
En las fábricas, /on creix la unió
.
De lo que siente la gente.
VAGANT SENSE MEMÒRIA
VAGANDO EN SIN MEMORIA
Abro los güeyos estiráu y nun toi na mio cama, nun veo a naide.
Nengún ruíu, sólu el golor d'una flor sobre'l pechu, toi dientro un ataúd.
Vencíu, quiseron matame, veo lluz y entovía puedo respirar.
Confusu, plizcome y non, nun ye nengún suañu, non...
Viviendo un mal suañu, despierto y quiero saber el mio nome.
Nun veo nengún nome en nénguna paré, nun atopo nenguna señal,
nin una imaxe en nengún expeyu pa recostruir la mio identidá,
y poder decidir facía onde voi.
Atopo cadáveres vagando en sin memoria, cadáveres en sin futuru
Atopo Atopo cadáveres vagando en sin memoria, cadáveres en sin futuru nel mundiu.
Vienenme imáxenes como un flax: la casa, les cais, los collacios, los hermanos,
el pa, la ma, la escuela, les fiestes y los compañeros del trabayu.
Recuerdos pa un neñu que xugaba deprendiendo del entornu,
besos y pelees, la tierra, la llingua, el fuéu, tan vivos nel mio cor.
Ensin raigaños toi vencíu o muertu.
Ensin raigaños toi vencíu o muertu.
Atopo cadáveres vagando en sin memoria, cadáveres en sin futuru
Atopo Atopo cadáveres vagando en sin memoria, cadáveres en sin futuru nel mundiu.
Garro conciencia teniendo independencia pa vivir feliz contigo.
Les guerres nos dexen tantos muertos baxu tierra, España fosa común
de pueblos y de naciones.
VAGANT SENSE MEMÒRIA
Obro els ulls estirat i no estic al meu llit, no veig a ningú.
Cap soroll, sols l’olor d’una flor sobre el pit, estic dins un taüt.
Vençut, m’han volgut matar, veig llum i encara puc respirar.
Confós, em pessigo i no, no es cap somni, no...
Vivint un malson, em desperto i vull saber el meu nom.
No veig cap nom en cap paret, no trobo cap senyal,
ni una imatge en cap mirall per reconstruir la meva identitat,
i poder decidir cap on vaig.
Vivint un malson, vivint un malson.
Em trobo cadàvers vagant sense memòria, càdavers sense futur
Em trobo cadàvers vagant sense memòria, càdavers sense futur al món
Em venen les imatges com un flaix: la casa, els carrers, els amics, els germans,
el pare, la mare, l’escola, les festes i els companys del treball.
Records per un nen que jugava aprenent de l’entorn,
petons i baralles, la terra, la llengua, el foc, són vius al meu cor.
Sense arrels estic vençut o mort.
Sense arrels estic vençut o mort.
Em trobo cadàvers vagant sense memòria, càdavers sense futur
Em trobo cadàvers vagant sense memòria, càdavers sense futur al món
Agafo consciència tenint independència per viure feliç amb tu.
Les guerres ens deixen tants morts a sota terra, Espanya fossa comú
de pobles i de nacions
Abro los güeyos estiráu y nun toi na mio cama, nun veo a naide.
Nengún ruíu, sólu el golor d'una flor sobre'l pechu, toi dientro un ataúd.
Vencíu, quiseron matame, veo lluz y entovía puedo respirar.
Confusu, plizcome y non, nun ye nengún suañu, non...
Viviendo un mal suañu, despierto y quiero saber el mio nome.
Nun veo nengún nome en nénguna paré, nun atopo nenguna señal,
nin una imaxe en nengún expeyu pa recostruir la mio identidá,
y poder decidir facía onde voi.
Atopo cadáveres vagando en sin memoria, cadáveres en sin futuru
Atopo Atopo cadáveres vagando en sin memoria, cadáveres en sin futuru nel mundiu.
Vienenme imáxenes como un flax: la casa, les cais, los collacios, los hermanos,
el pa, la ma, la escuela, les fiestes y los compañeros del trabayu.
Recuerdos pa un neñu que xugaba deprendiendo del entornu,
besos y pelees, la tierra, la llingua, el fuéu, tan vivos nel mio cor.
Ensin raigaños toi vencíu o muertu.
Ensin raigaños toi vencíu o muertu.
Atopo cadáveres vagando en sin memoria, cadáveres en sin futuru
Atopo Atopo cadáveres vagando en sin memoria, cadáveres en sin futuru nel mundiu.
Garro conciencia teniendo independencia pa vivir feliz contigo.
Les guerres nos dexen tantos muertos baxu tierra, España fosa común
de pueblos y de naciones.
VAGANT SENSE MEMÒRIA
Obro els ulls estirat i no estic al meu llit, no veig a ningú.
Cap soroll, sols l’olor d’una flor sobre el pit, estic dins un taüt.
Vençut, m’han volgut matar, veig llum i encara puc respirar.
Confós, em pessigo i no, no es cap somni, no...
Vivint un malson, em desperto i vull saber el meu nom.
No veig cap nom en cap paret, no trobo cap senyal,
ni una imatge en cap mirall per reconstruir la meva identitat,
i poder decidir cap on vaig.
Vivint un malson, vivint un malson.
Em trobo cadàvers vagant sense memòria, càdavers sense futur
Em trobo cadàvers vagant sense memòria, càdavers sense futur al món
Em venen les imatges com un flaix: la casa, els carrers, els amics, els germans,
el pare, la mare, l’escola, les festes i els companys del treball.
Records per un nen que jugava aprenent de l’entorn,
petons i baralles, la terra, la llengua, el foc, són vius al meu cor.
Sense arrels estic vençut o mort.
Sense arrels estic vençut o mort.
Em trobo cadàvers vagant sense memòria, càdavers sense futur
Em trobo cadàvers vagant sense memòria, càdavers sense futur al món
Agafo consciència tenint independència per viure feliç amb tu.
Les guerres ens deixen tants morts a sota terra, Espanya fossa comú
de pobles i de nacions
L’ESTAT I LA REVOLUCIÓ
L'ESTÁU Y LA REVOLUCIÓN
Non , nun vamos llorar nunca más, ya valió de llamber les ferides polos golpes de la vida.
Tantos erros convertíos en temores, morrieron utopíes, buscamos otres víes.
somos fíos d'estes cais onde morrieron tantos obreros
dexando d'herencia la so esperiencia.
Tantos combates onde fuimos derrotaos, nun vamos repetir la hestoria, agora vamos vivir la gloria.
Siempre quien fae la faena nun tien les ferramientes que dan trabayu.
Nun tenemos nada mñas que les ferides; les nueses manes son el nuesu capital.
Tou, tou lo que deprendimos, guía polos obreros: Marx, Engels, Lenin.
Karl Marx, Engels, Lenin.
Si l'estáu ye ferramienta de combate, nun vamos parar fasta detruílu y vamos glayar: "victoria!"
Siempre quien fae la faena nun tien les ferramientes que dan trabayu.
Nun tenemos nada mñas que les ferides; les nueses manes son el nuesu capital.
El socialismu abre les puertes pa construir la democracia real.
Siempre quien fae la faena nun tien les ferramientes que dan trabayu.
Nun tenemos nada mñas que les ferides; les nueses manes son el nuesu capital.
El socialismu abre les puertes pa construir la democracia real.
El comunismu, la nuesa meta onde celebramos la estinción de tou estáu
La estinción de tou estáu.
L’ESTAT I LA REVOLUCIÓ
No, no plorarem mai més, ja prou de llepar-nos les ferides pels cops de la vida.
Tants errors convertits en temors, han mort utopies, busquem altres vies.
Som fills d'aquests carrers on han mort tants obrers
deixant d’herència la seva experiència.
Tants combats on vam ser derrotats, no repetirem la historia, ara viurem la glòria.
Sempre qui fa la feina no té les eines que donen treball.
No tenim res més que les ferides; les nostres mans són el nostre capital.
Tot, tot el que hem après, guia pels obrers: Marx, Engels, Lenin.
Karl Marx, Engels, Lenin.
Si l'estat és eina de combat, no pararem fins destruir-lo i cridarem: “ victòria!”
Sempre, qui fa la feina no té les eines que donen treball.
No tenim res més que les ferides; les nostres mans són el nostre capital.
El socialisme obre les portes per construir la democràcia real.
Sempre, qui fa la feina no té les eines que donen treball.
No tenim res més que les ferides, les nostres mans són el nostre capital
El socialisme obre les portes per construir la democràcia real.
El comunisme, la nostra meta on cel·lebrem l'extinció de tot estat
L'extinció de tot estat.
Non , nun vamos llorar nunca más, ya valió de llamber les ferides polos golpes de la vida.
Tantos erros convertíos en temores, morrieron utopíes, buscamos otres víes.
somos fíos d'estes cais onde morrieron tantos obreros
dexando d'herencia la so esperiencia.
Tantos combates onde fuimos derrotaos, nun vamos repetir la hestoria, agora vamos vivir la gloria.
Siempre quien fae la faena nun tien les ferramientes que dan trabayu.
Nun tenemos nada mñas que les ferides; les nueses manes son el nuesu capital.
Tou, tou lo que deprendimos, guía polos obreros: Marx, Engels, Lenin.
Karl Marx, Engels, Lenin.
Si l'estáu ye ferramienta de combate, nun vamos parar fasta detruílu y vamos glayar: "victoria!"
Siempre quien fae la faena nun tien les ferramientes que dan trabayu.
Nun tenemos nada mñas que les ferides; les nueses manes son el nuesu capital.
El socialismu abre les puertes pa construir la democracia real.
Siempre quien fae la faena nun tien les ferramientes que dan trabayu.
Nun tenemos nada mñas que les ferides; les nueses manes son el nuesu capital.
El socialismu abre les puertes pa construir la democracia real.
El comunismu, la nuesa meta onde celebramos la estinción de tou estáu
La estinción de tou estáu.
L’ESTAT I LA REVOLUCIÓ
No, no plorarem mai més, ja prou de llepar-nos les ferides pels cops de la vida.
Tants errors convertits en temors, han mort utopies, busquem altres vies.
Som fills d'aquests carrers on han mort tants obrers
deixant d’herència la seva experiència.
Tants combats on vam ser derrotats, no repetirem la historia, ara viurem la glòria.
Sempre qui fa la feina no té les eines que donen treball.
No tenim res més que les ferides; les nostres mans són el nostre capital.
Tot, tot el que hem après, guia pels obrers: Marx, Engels, Lenin.
Karl Marx, Engels, Lenin.
Si l'estat és eina de combat, no pararem fins destruir-lo i cridarem: “ victòria!”
Sempre, qui fa la feina no té les eines que donen treball.
No tenim res més que les ferides; les nostres mans són el nostre capital.
El socialisme obre les portes per construir la democràcia real.
Sempre, qui fa la feina no té les eines que donen treball.
No tenim res més que les ferides, les nostres mans són el nostre capital
El socialisme obre les portes per construir la democràcia real.
El comunisme, la nostra meta on cel·lebrem l'extinció de tot estat
L'extinció de tot estat.
Créditos
1- Política i rock
2- Estat de xoc
3- Deixalles
4- Laberints
5- Ocasió (collabora Joanet d’Alatak)
6- Persecució
7- L'esperit de “La Commune” (collabora Indarrap)
8- Vagant sense memòria
9- L'Estat i la Revolució
EINA son:
Àlex: voz
Bull: baxu i voz
Thrashoo: guitarra, voz y programaciones
Uri MA-Z: DJ, voz y programaciones
X-Cholbi: bateria y voz
Grabáu nel estudiu del Atenéu Popular X, nel estudiu Cholbi Sorround de Vilafranca del Penedès y en Sonitrons Estudi de Molins de Rei por X-Cholbi, Thrashoo i Guillem Ventura.
Producíu por X-Cholbi y masterizáu en Catmastering por Juanjo Muñoz.
Fotografía: Roser Ortiz
Diseñu: Bildi Grafics
Retoque fotográficu: Meet Mr. Campbell
2- Estat de xoc
3- Deixalles
4- Laberints
5- Ocasió (collabora Joanet d’Alatak)
6- Persecució
7- L'esperit de “La Commune” (collabora Indarrap)
8- Vagant sense memòria
9- L'Estat i la Revolució
EINA son:
Àlex: voz
Bull: baxu i voz
Thrashoo: guitarra, voz y programaciones
Uri MA-Z: DJ, voz y programaciones
X-Cholbi: bateria y voz
Grabáu nel estudiu del Atenéu Popular X, nel estudiu Cholbi Sorround de Vilafranca del Penedès y en Sonitrons Estudi de Molins de Rei por X-Cholbi, Thrashoo i Guillem Ventura.
Producíu por X-Cholbi y masterizáu en Catmastering por Juanjo Muñoz.
Fotografía: Roser Ortiz
Diseñu: Bildi Grafics
Retoque fotográficu: Meet Mr. Campbell
Suscribirse a:
Entradas (Atom)