L’ESTAT I LA REVOLUCIÓ

L'ESTÁU Y LA REVOLUCIÓN

Non , nun vamos llorar nunca más, ya valió de llamber les ferides polos golpes de la vida.
Tantos erros convertíos en temores, morrieron utopíes, buscamos otres víes.
somos fíos d'estes cais onde morrieron tantos obreros
dexando d'herencia la so esperiencia.
Tantos combates onde fuimos derrotaos, nun vamos repetir la hestoria, agora vamos vivir la gloria.

Siempre quien fae la faena nun tien les ferramientes que dan trabayu.
Nun tenemos nada mñas que les ferides; les nueses manes son el nuesu capital.

Tou, tou lo que deprendimos, guía polos obreros: Marx, Engels, Lenin.
Karl Marx, Engels, Lenin.
Si l'estáu ye ferramienta de combate, nun vamos parar fasta detruílu y vamos glayar: "victoria!"

Siempre quien fae la faena nun tien les ferramientes que dan trabayu.
Nun tenemos nada mñas que les ferides; les nueses manes son el nuesu capital.
El socialismu abre les puertes pa construir la democracia real.

Siempre quien fae la faena nun tien les ferramientes que dan trabayu.
Nun tenemos nada mñas que les ferides; les nueses manes son el nuesu capital.
El socialismu abre les puertes pa construir la democracia real.

El comunismu, la nuesa meta onde celebramos la estinción de tou estáu
La estinción de tou estáu.



L’ESTAT I LA REVOLUCIÓ

No, no plorarem mai més, ja prou de llepar-nos les ferides pels cops de la vida.
Tants errors convertits en temors, han mort utopies, busquem altres vies.
Som fills d'aquests carrers on han mort tants obrers
deixant d’herència la seva experiència.
Tants combats on vam ser derrotats, no repetirem la historia, ara viurem la glòria.

Sempre qui fa la feina no té les eines que donen treball.
No tenim res més que les ferides; les nostres mans són el nostre capital.

Tot, tot el que hem après, guia pels obrers: Marx, Engels, Lenin.
Karl Marx, Engels, Lenin.
Si l'estat és eina de combat, no pararem fins destruir-lo i cridarem: “ victòria!”

Sempre, qui fa la feina no té les eines que donen treball.
No tenim res més que les ferides; les nostres mans són el nostre capital.
El socialisme obre les portes per construir la democràcia real.


Sempre, qui fa la feina no té les eines que donen treball.
No tenim res més que les ferides, les nostres mans són el nostre capital
El socialisme obre les portes per construir la democràcia real.

El comunisme, la nostra meta on cel·lebrem l'extinció de tot estat
L'extinció de tot estat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario