DEIXALLES

DESFECHOS

Ta tou llenu coses, sé que van caducar,
garro "algo" de fruta, equí va pudrir.
Tas faciendo de caxera, un tiempu que se te fae eternu,
y cobres una mierda tu que mueves tantu dineru.
Escurro los bolsos sólu atopo papeles.
El "segurata" me mira y yo salgo corriendo.
Echote una sonrisa en sin remordimientos,
yo sé que tou se tira, a mi ficieronmelo tamién.

Perdíu nuna plaza en sin nada meyor que facer.
Trancáu dentro casa caenseme les paredes.
Observo a los pensionistes matando el tiempu charrando,
cobrando una miseria por vieyos y enfermos.
Durmiendo los marxinaos nel suelu los caxeros,
con tantes cases vacíes y tantu trabayu por facer...
El frutu sal siempre de la tierra y lu venden siempre caru,
en cambiu quien lu trabaya puede morrer arruináu.

Y quieren faceme sentir como si fuera un fracasáu,
cargo al llombu tou el pesu que me pusieron.
Tenemos tecnoloxía pa poder vivir sobraos,
y veo como tou se tira caducáu nel mercáu.

Nun quiero vete más angustiada, somos dos pa poder plantar cara.
Nun quiero vete más angustiada, suañaremos despiertos repartiendo de nuevu les cartes.

Nun quiero vete más angustiada, somos dos pa poder plantar cara.
Día a día tenemos que tar al altor, y toi perdíu sin ti!

Nun quiero vete más angustiada, somos dos pa poder plantar cara.
Nun quiero vete más angustiada, suañaremos despiertos repartiendo de nuevu les cartes.

Nun quiero vete más angustiada, somos dos pa poder plantar cara.
Día a día tenemos que tar al altor, y toi perdíu sin ti!

Perdíos mirando esti paisaxe de cuchu, de basoria y de desfechos.
Espeyos que deformen la imaxe, coles d'escedentes pidiendo el reciclaxe.

Perdíos mirando esti paisaxe de cuchu, de basoria y de desfechos.
Xuegu suciu onde namás xueguen rates, suañaremos despiertos repartiendo de nuevu les cartes!

DEIXALLES

Està tot ple de coses, sé que caducaran,
agafo “algo” de fruita, aquí es podrirà.
Estàs fent de caixera, un temps que se’t fa etern,
i cobres una merda tu que mous tants diners.
M’escuro les butxaques tan sols trobo papers.
El “segurata” em mira i jo surto corrent.
Et faig el meu somriure sense remordiments,
jo sé que tot es llença, a mi m’ho han fet també.

Perdut en una plaça sense res millor a fer.
Tancat a dins de casa se’m cauen les parets.
Observo els pensionistes matant el temps xerrant,
cobrant una misèria per vells i per malalts.
Dormint els marginats al terra dels caixers,
amb tantes cases buides i tant treball per fer…
El fruit surt de la terra i el venen sempre car,
en canvi qui el treballa es pot morir arruïnat.

I volen fer sentir-me com si fos un fracassat,
carrego a les espatlles tot el pes que m’han posat.
Tenim tecnologia per poder viure sobrats,
i veig com tot es llença caducat al mercat.

No vull veure’t més angoixada, som dos per poder plantar cara.
No vull veure’t més angoixada, somiarem desperts repartint de nou les cartes.

No vull veure’t més angoixada, som dos per poder plantar cara.
Dia a dia haurem d’estar a l’alçada, i estic perdut sense tu!

No vull veure’t més angoixada, som dos per poder plantar cara.
No vull veure’t més angoixada, somiarem desperts repartint de nou les cartes.

No vull veure’t més angoixada, som dos per poder plantar cara
Dia a dia haurem d’estar a l’alçada, i estic perdut sense tu!

Perduts mirant aquest paisatge de fems, de brossa i de deixalles
Miralls que deformen l’imatge, cues d’excedents demanant el reciclatge

Perduts mirant aquest paissatge de fems, de brossa i de deixalles
Joc brut on només juguen rates, somiarem desperts repartint de nou les cartes!