LABERINTS

LLABERINTOS

Dando tumbos faciendo círculos, buscando furacos per onde escapar,
perdíu, pido ayuda... piesllenme les puertes.
He de seguir aquel filu que fui dexando tres del mio pasu,
llevarame al orixe d'esta condena.

Llaberintos custodiaos por monstruos, fíos d'un toru que violó la madre.
Quiero esnalar, salir d'esti mitu, cerca del sol cremaron les ales de papel.

Sal lluz al fondu del pasillu, baxu una puerta,
el funcionariu ta dientro, trancáu, faciendo les sos cuentes.
Vien el minotauru corriendo contra mi,
y agora me alcuentro solu ante'l peligru.
Perdí el tiempu buscando la salida...

Llaberintos custodiaos por monstruos, fíos d'un toru que violó la madre.
Quiero esnalar, salir d'esti mitu, cerca del sol cremaron les ales de papel.

Estatutos! Estatutos!

Quiero ser como Prometéu, roba-yos el fuéu a los dioses.
Tocar de pies en suelu, da-y al pueblu lo que ye suyo.

Organizandonos llibremente, abriendo les puertes,
vamos compartir tou lo que fuimos deprendiendo.
Vamos simplificar les relaciones, a igual trabayu el mesmu sueldu.
Vamos tirar polo derechu, ya val de dar tumbos, dar tumbos, dar tumbos!

Condenáu, encadenáu a roques, l'águila comiome'l fégadu.
Sobreviví, torné a crecer pa sofrir
viendo como me come otru estáu.

Llaberintos custodiaos por monstruos, fíos d'un toru que violó la madre.
Quiero esnalar, salir d'esti mitu, cerca del sol cremaron les ales de papel.

Glayen les vigues de tantu pesu, agrietense y caen toes les paredes.
Salgo entre les ruines, veo la lluz. Miro al horizonte... puedo ver el futuru.

LABERINTS

Tombant perdut fent cercles, buscant forats per on escapar,
perdut, demano ajuda… em tanquen les portes.
He de seguir aquell fil que he anat deixant darrere el meu pas,
em portarà a l’origen d’aquesta condemna.

Laberints custodiats per monstres, fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite, a prop del sol s’han cremat les ales de paper.

Surt llum al fons del passadís, sota una porta,
el funcionari és a dins, tancat, fent els seus comptes.
Ve el minotaure corrent cap a mi,
i ara em trobo tot sol davant del perill.
He perdut el temps buscant la sortida…

Laberints custodiats per monstres, fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite, a prop del sol s’han cremat les ales de paper.

Estatuts! Estatuts!

Vull ser com Prometeu, pispar-li el foc al deus.
Tocar de peus a terra, donar-li al poble allò que és seu.

Organitzant-nos lliurement, obrint les portes,
compartirem tot allò que hem anat aprenent.
Simplificarem les relacions, a igual treball el mateix sou.
Tirarem pel dret, ja prou de fer tombs, fer tombs, fer tombs!

Condemnat, encadenat a roques, l’àliga m’ha menjat el fetge.
He sobreviscut, he tornat a créixer per patir
veient com se’m menja un altre estat.

Laberints custodiats per monstres, fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite, a prop del sol s’han cremat les ales de paper.

Grinyolen les vigues de tant pes, s’esquerden i cauen totes les parets.
Surto entre les runes, veig la llum. Miro a l’horitzó… puc veure el futur.